Catalunya ha crescut un bon parell de pams des que es va incorporar a la Unió Europea. Fa 40 años, el día 1 de gener de 1986, el país todo just fregava els sis millones d’habitants i tenía un producto interior brut d’uns 40.000 millones de euros. Quatre dècades després, ha multiplicat per més de vuit el seu PIB (fins a 334.765 milions) i supera per primer cop a la seva història els 8 milions de ciutadans.I això no és tot. Les últimes dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya constaten, a més, un increment ben significatiu de l’esperança de vida al néixer, que ha passat dels 77 años de 1986 als 84 actuals. Les exportaciones a la resta de membres de la Unió han crescut dels aún minsos 9.511,7 millones anuals de 1995 als 61.037 millones de 2025. En un periodo más curt, entre 2004 i 2025, la renda mitjana anual neta de les llars catalanes ha passat de 13.887 euros a 25.424, un aumento que supera el 80%.Part d’aquesta dinàmica de crecimiento bien tangible cal atribuir-la als prop de 6.000 millones d’euros de fons estructurals i de cohesió que Catalunya va rebre dels seus socis comunitaris entre 1986 i 2021 (segons dades de l’IDESCAT), una pluja continua d’aportacions solidàries con notable impacte modernitzador sobre l’economía catalana. Com a membres de ple dret de la unió supranacional més gran i més pròspera del món, els catalans hem pogut fer via, i avui som molts més, vivim més anys i gaudim d’uns estàndards de benestar material i protección social sense precedentes a la nostra història col·lectiva.Un marc de cooperació i un proyecto compartitAquest va ser el mensaje del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, durant els actes de celebració del día d’Europa, el passat 9 de maig. Per a Duch, les institucions europees han estado el marc perfecte “pel progrés democràtic, institucional, econòmic i social del país”. I els programes de finançament d’àmbit continental “han obert horitzons vitals i professionals” a un altíssim percentatge de catalans.Fonts de la Conselleria d’Unió Europea i Acció Exterior destaquen algunes d’aquestes iniciatives estratègiques amb impacte transformador, com els ajuts al Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (FEADER), que l’any 2025 van superar els 1.020 milions d’euros de despesa pública. El FEADER inclou accions específiques com Catifa Vermella, que mira de facilitar la incorporació dels joves a les feines del camp, o Tiquet Rural, que proporciona petits crèdits a baix interès per a fomentar la creació d’empreses no agràries a les comarques que cobreix el programa.Pel que fa a la pesca, el govern gestiona el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA), més de 23 milions d’euros (xifres de 2024) destinats a fomentar la modernització i plena sostenibilitat del sector. Són aquests diners els que fan possibles actuacions claus com ara la instal·lació de portes voladores a la flota d’arrossegament catalana, o el programa Pesca Neta, una iniciativa de les confraries de pescadors de Catalunya per a contribuir a la retirada de residus del Mediterrani.Les institucions europees han estat el marc perfecte pel progrés democràtic, institucional, econòmic i social del paísJaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció ExteriorSi parlem de cohesió social, no s’han d’oblidar els 12,5 milions del Fons Social Europeu amb què ha comptat el Programa Noves Oportunitats, orientat a fer que joves d’entre 16 i 24 anys que han abandonat prematurament el sistema educatiu tinguin segones oportunitats per a integrar-se en la formació no obligatòria o el mercat laboral. També han rebut generoses aportacions procedents d’Europa els quatre centres Barnahus d’atenció integral 24 hores a víctimes de violència sexual, un a cada província, que ha creat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.Medi ambient, equipaments, innovació, culturaEl plans de descarbonització són un altre àmbit en el qual els fons europeus marquen la diferència. Amb els 217 milions d’euros aportats a Catalunya pel Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència, la Generalitat ha pogut implantar arreu del país zones de baixes emissions, electrificar i digitalitzar el transport públic, adequar entorns escolars perquè siguin més accessibles i segurs o reforçar la xarxa territorial de carrils bici i eixos verds.A Lleida, el programa ha invertit 3,7 milions, fent possible una considerable millora de la biodiversitat urbana i potenciant l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic. Les aportacions del Mecanisme Europeu han permès també la instal·lació de 70 plaques fotovoltaiques en edificis públics i pèrgoles solars a la via pública a l’àrea metropolitana de Barcelona o l’eliminació de la flora exòtica invasora a l’àrea litoral de la província de Girona.Més encara: pertànyer a la Unió Europea permet a Catalunya disposar de fons per a construir equipaments tan vitals com l’Hospital de la Cerdanya, el primer centre sanitari transfronterer del continent, situat al pla cerdà de Rigolisa, prop de la ciutat de Puigcerdà, i integrat tant al sistema sanitari català com al francès. També s’han beneficiat del finançament europeu els CAP de Roquetes o l’Ametlla de Mar, tots dos al Baix Ebre. Menció apart mereix l’impacte dels fons Next Generation en la construcció de nous centres de dia i residències a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Tarragona i Mataró, així com diverses unitats Barnahus.Altres àrees on s’han fet sentir la cooperació i les inversions europees són la recerca científica (Catalunya encapçala els rànquings d’atracció de finançament als fons d’innovació Horizon Europe amb prop de 1.900 milions d’euros atrets, 2.383 projectes i més de 3.800 participacions entre el 2021 i el febrer del 2026), la cultura i protecció del patrimoni o la digitalització de l’economia, amb projectes com el sistema e-Justícia.cat (eJCAT) o el Sistema d’Informació Penitenciària de Catalunya (SPICA), finançats amb fons FEADER i Next Generation.Per a celebrar aquests 40 anys d’integració catalana amb el cercle virtuós que ha demostrat ser la Unió Europea, el Govern està realitzant diversos actes commemoratius de l’efemèride. Ara mateix, els habitants de Tarragona poden visitar al Moll de la Fusta del port local l’exposició itinerant Europa, el nostre espai comú, que arribarà també a altres ciutats catalanes. Un recorregut divulgatiu per les quatre dècades d’integració de Catalunya al club de ciutadans europeus que tan profundament ha transformat la nostra història.