Ara que l’escriptor lluita contra aquest emperador assassí anomenat Alzheimer, el documental ‘La música de les paraules’ no pot deixar indiferent ningú
Tothom ha vist alguna vegada una papallona nocturna atreta per la llum d’un fanal. Enlluernada, s’hi acosta frenèticament sense pensar en cap perill. Fa una trajectòria helicoidal que s’accelera fins que, en una mena d’autosacrifici, queda socarrimada immediatament. ...
No costa gaire veure-hi un paral·lelisme amb la literatura: l’escriptor, sol en la nit, és capaç de deixar-se abraçar pel somni de la llum per arribar a tocar el misteri de la creació. Com Prometeu, sap la terrible eficàcia irreversible i mortífera de l’acte creatiu. Diu un antic adagi clàssic que “fem voltes a la nit i som consumits pel foc”. En llatí es pot llegir d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra: In girum imus nocte et consumimur igni. És el palíndrom que Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va reactualitzar a la seva última novel·la publicada, Consumits pel foc (2021), una trama aparentment lleugera i volàtil en forma d’espiral narrativa que resumeix tota una literatura: la memòria com a configuració de la identitat personal, el valor de la traducció (amb el llatí com a epicentre) i l’amor a la música com a referència omnipresent.
