El lector coneixedor de Gabriel Caballero identificarà a ‘Les nits en blanc’ el segell d’un escriptor que no explica una història sinó un fet des de molts punts de vista

No és gens estrany que a la nota d’obertura de Les nits en blanc, el cinquè lliurament en què Julià de Jòdar (Badalona, 1942) novel·la els avatars vitals i literaris del llegendari escriptor Gabriel Caballero —realment mort i enterrat a la seva suprema obra anterior, La casa tapiada (2024)?—, els encarregats de l’edició qüestionin la veracitat de l’autoria ja que, en efecte, “l’alternança i superposició de veus, i la diversitat d’estils que s’hi despleguen” poca relació presenten, en aparença, amb el caràcter juganer i rigorós alhora de la seva obra coneguda fins ara, propensa a l’arabesc compositiu, al laberint cronològic, a la filigrana críptica, a la barroca manipulació verbal; no és tampoc estrany que un dels dos escoliastes que van comentant el que llegim a Les nits en blanc, un examen a cor obert de la foscor implícita en aquell sentiment que convenim a anomenar “amor”, raonada misteriosament fins a despullar-la de qualsevol ombra, desconfiï del material nou que ara ens arriba —un tant per cent elevadíssim construït amb papers privats escrits pels protagonistes— perquè l’autor, diu, “segur que ens amaga alguna cosa que se’ns escapa. L’efecte del melodrama hi ha de tenir més a veure del que pensem. Més que tensió dramàtica, a mi em produeixen una vaga inquie­tud, aquestes cartes i diaris. És com si tingués els personatges davant meu, en carn viva, i em desassossega”. També és veritat, però, que tot lector coneixedor del Gabriel Caballero forjat per Julià de Jòdar reconeixerà a Les nits en blanc el segell particular que identifica la seva literatura, fidel en tot moment a la decisió que ell “no explicaria una història, sinó uns fets des de molts de punts de vista, tants com pogués: la història aniria a càrrec del lector. En conseqüència, hauria de desdoblar personatges, embullar arguments i deixar finals oberts, sense cap conclusió ni lliçó moral”.