Són tres imatges de la calma. En Vadó, un dels protagonistes d’Escenaris, de Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969), vigilant nocturn en un polígon industrial de Puigcerdà fins que l’acomiaden, acaba d’escriure una carta llarguíssima i està tan orgullós d’haver-ho aconseguit —no creia tenir prou capacitats per fer-ho— que el tempta a continuar, “no acabar mai, ocupar la teva vida amb paraules i més paraules”, però es conforma a dir a la seva destinatària que es faci “la idea que darrere aquest full n’hi ha un altre i un altre i un altre”.
L’Olga, una altra protagonista de la novel·la, infermera a la planta d’oncologia a l’hospital de Puigcerdà i després al de Manresa, la seva ciutat natal, havent acabat la feina té el costum d’aturar-se en un bar abans de tornar a casa seva, cada dia en un de diferent, per prendre “una aigua que m’acabi de treure el gust de desinfectant de la boca” i mirar els clients que parlen i riuen, “i així puc saber que la gent d’aquests bars estan sans, que fan la seva vida i que ni se’n recorden que l’hospital existeix”.
I en Tomàs Niubó, el principal protagonista d’Escenaris, un actor de teatre especialitzat en monòlegs i popular per haver interpretat al cine i en una sèrie televisiva un psicòpata de fama internacional, una nit del mes de desembre s’està en un bar de l’estació d’esquí de Masella contemplant les pistes il·luminades de colors cridaners, els grups i les parelles, els solitaris i les famílies amb nens que hi “baixaven fent unes esses que es trenaven amb les esses dels altres esquiadors i dibuixaven sanefes”, els avets “plantats vora la pista com uns monjos gegants amb hàbit negre i brillant, tan alts que ho controlaven tot”.
