L’escriptor abandona la ficció amb ‘Relíquia’, llibre autobiogràfic centrat en el suïcidi del seu pare i travessat també per les morts d’escriptors il·lustres
Una dècada després del suïcidi del seu pare, mort als 44 anys, Pol Guasch (Tarragona, 1997) prova de posar paraules al buit que va deixar en un nou llibre, Relíquia. L’autor, considerat un prodigi de les lletres catalanes des del seu debut als 24 anys, quan va irrompre amb una veu rara, lírica i poderosa, afronta ara per primer cop el repte d’escriure sobre la seva vida. Al llibre, l’escriptura s’encalla, vacil·la, no sempre consola. Això el porta a buscar aire fora del relat familiar. Recorre les vides d’escriptors que també van triar el suïcidi i les seves notes finals, com si aquesta constel·lació d’últimes frases l’ajudés a entendre el que l’autòpsia del seu pare, teclejada en una tipografia tan absurda com la famosa Comic Sans, no aconsegueix explicar. El resultat és un llibre colpidor, que és alhora elegia i intent de reconstrucció.
Després de Napalm al cor i Ofert a les mans, el paradís crema, dues novel·les en què la intimitat servia de fràgil aixopluc en mons devastats, Guasch canvia per primer cop la protecció que li aportava la ficció per la intempèrie de l’autobiografia. Una relíquia, diu el diccionari, és una part del cos d’un sant o l’objecte que l’ha tocat i mereix veneració. També és el vestigi d’allò que s’ha perdut. El vam entrevistar a primers de gener, al bar d’un hotel enganxat al Palau Robert, a Barcelona.
