Mig segle després de la primera publicació, es recuperen les cartes del lletraferit i amic d’Agustí Bartra, mort al camp de Mauthausen el 1941
Ho assenyalava amb prudent sensatesa, en aquestes mateixes pàgines, Anna Pazos: quan un autor es limita al tòpic o la reiteració amb comptades variants, llegir sobre certes temàtiques provoca “una lleu fatiga”. Aquest ha estat el cas de la literatura concentracionària internacional, explotada fins a l’extenuació en volums cada cop més anecdòtics, esteriotipats i sensiblers. A vegades aquests excesos han jugat a la contra dels bons llibres sobre l’Holocau...
st, i han acabat fomentant una banalització d’un dels fets fundacionals de la nostra contemporaneïtat.
Malgrat la distància geogràfica i la (suposada) no participació en la Segona Guerra Mundial, a Catalunya trobem aportacions rellevants a la història i la memòria dels camps de concentració nazis que paga la pena preservar d’aquesta terregada: de l’enciclopèdic Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig, al testimoni de Neus Català recollit a Un cel de plom per Carme Martí; del pioner K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, al reelaborat Crist de 200.000 braços d’Agustí Bartra. Precisament, aquests dos darrers autors van compartir empresonament, en algun moment del seu periple per diferents camps de França i Alemanya, amb el lletraferit Pere Vives i Clavé. Ells van sobreviure. En canvi, als 31 anys, malalt i esgotat, el seu amic va ser executat amb una injecció de benzina al cor a Mauthausen-Gusen el 31 d’octubre de 1941.
