A ‘Memorias de Adriano’, al Teatre Romea, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, governador de Roma al segle II
En la crònica de l’estrena de Memorias de Adriano al Teatre Romea de Barcelona, Jacinto Antón lloava l’estat físic de Lluís Homar: “Se li nota que ha tornat a freqüentar el gimnàs: està en envejable forma als seus gairebé ja seixanta-nou anys”. L’actor admet que sempre ha tingut una “certa atenció” pel seu cos: “Camino una hora cada dia, faig txikung (una rutina semblant al taitxí) i desdejunis intermitents que em donen claredat mental. Els dilluns no menjo res durant 24 hores”. I a això, ara hi ha sumat el gimnàs perquè diu que acabava cansat de les funcions (l’obra es va estrenar a Mérida i va fer temporada a Madrid): “Necessito un bon fons per sostenir aquest personatge”. Durant una hora i mitja, Homar diu ell sol el text de l’adaptació teatral de la novel·la de Marguerite Yourcenar, en la traducció de Julio Cortázar. L’acompanyen cinc actors en silenci que fan d’assessors i persones pròximes a l’emperador en una posada en escena contemporània, un plató de televisió.
A Memorias de Adriano, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, nascut a l’antiga Hispània, a prop de l’actual Sevilla, governador de Roma al segle II. Segons Homar, “va ser el primer líder mundial humanista, amant de les arts i a favor de la igualtat entre tots els ciutadans, uns valors que estaria bé contrastar-los amb els de la política d’ara”. Per això convida els polítics a veure la representació, “perquè facin repàs i reciclatge”. Adrià també va tenir les seves ombres com la guerra de Judea on va massacrar els jueus que es van revoltar contra l’Imperi: “Va acceptar que va ser el seu gran error, un fracàs”. La guerra, dinou segles més tard, continua en aquell territori amb les víctimes de l’antiga Roma convertides en botxins del poble palestí.
