Llums i ombres d’un circuit de mecenatge públic on pots rebre diferents prestacions, cadascuna amb els seus requisits i condicions
Fa uns dies va acabar el termini per resar quatre pare nostres i enfortir les nostres habilitats d’encantadors de serps. És a dir, per presentar-se a les Beques Montserrat Roig. Tothom que escriu - o que vol escriure - s’hi presenta com gossos cercant tòfona blanca servida en un entrant del Celler de Can Roca. I és que no n’atorguen gaires: exactament, 27 beques de 6.000 euros, a què es poden presentar tant aquells que escriuen en català com els qui només ho fan en castellà, amb obres on un ¡marchando un lomo queso! no és una excepció idiomàtica en una sola línia de diàleg.
Aquesta presentació només és el pretext per apuntar, breument, les llums i ombres d’un circuit de mecenatge públic on pots rebre diferents prestacions, cadascuna amb els seus requisits i condicions. Què és el que, en teoria, fa que t’adjudiquin la beca? Doncs que un jurat consideri que el teu projecte d’escriptura és d’un inqüestionable valor qualitatiu. Això, a priori, és magnífic i ho celebro, però no puc evitar, davant la injecció econòmica, fantasiejar si caldria que, en el procés de postulació, se’t demanessin, a més, altres documents que no tinguin a veure amb la teva iniciativa artística sinó que proporcionin una mínima informació de la teva situació material.
