Nomenada Escriptora de l’Any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, s’ha recuperat la seva obra amb nombroses publicacions, actes i exposicions
En ple franquisme, i amb tot en contra, Maria Beneyto (València, 1920-2011) fou una dona de gran pulsió literària i vital, una veu irreductible i persistent. Començà a publicar en català als anys cinquanta, amb el poemari Ratlles a l’aire (1956) i en els seixanta passà a la narrativa, primer en castellà, El río que viene crecido (1960) i després en català, amb els relats de La gent que viu al món (1966) i la novel·la més coneguda, La dona forta (1967). Després del 1977 vingueren anys de silenci i a l’edat de 72 anys Beneyto regressà amb una empenta admirable. Enguany, nomenada Escriptora de l’Any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), torna a ser molt present.
Maria Beneyto Cuñat, nascuda a València el 1920, tenia molt clar des de ben jove que volia dedicar-se a la literatura. Ser escriptora al País Valencià entre els anys quaranta i setanta, pràcticament sense editorials, amb escassos lectors, amb censura i pocs canals de difusió, era tota una heroicitat. Calia ser persistent i tenir una convicció de ferro. Ambues coses es conjugaren en Maria Beneyto. A més, hi havia el problema de la llengua literària. Maria Beneyot començà escrivint en castellà, poesia i també novel·les, i en un moment donat es va construir com a escriptora també en català.
