L’editorial Godall recupera un dels quaderns de la pintora i escriptora que va fundar LaSal Edicions de les dones
Amb 84 anys, Mari Chordà reivindica com n’és d’alliberador passar-s’ho bé. “Una bona festa tranquil·litza molt. És un bany que renova el cos i l’esperit”, apunta aquesta artista nascuda a Amposta (Montsià) des del seu pis a l’Eixample esquerre de Barcelona, a tocar de Sant Antoni. A les parets hi ha penjats els seus poemes ondulants pintats amb aquarel·la, alguns dels seus quadres de joventut i fotos amb amigues que són alhora altar i talismà. “Ja no puc anar a gaires festes perquè surto poc i estic més cansada del que voldria”, lamenta.
Pionera de la rebel·lia poètica que va florir durant la Transició, Chordà no només va pintar, escriure i esculpir per una feminitat lliure i aliena a la validació del cànon. Filla dels amos d’una merceria, educada per monges catòliques i part de la resistència franquista per la qual va ser sancionada a no poder tornar a impartir classes de dibuix, l’artista també va defensar una sexualitat lliure i sense convencions, trepitjant el carrer, reunint les dones. Després d’obrir Lo Llar, un local de concerts i exposicions a Amposta tan estimat que fins i tot la Guàrdia Civil feia els ulls grossos amb les projeccions d’El cuirassat Potemkin en ple franquisme, Chordá va fundar al costat de Carme Cases, María José Quevedo, Sat Sabater i Montse Solà, el cafè LaSal, el primer bar feminista d’Espanya. S’hi van instal·lar el juny del 1977 al carrer Riereta d’un Raval que llavors era el Barri Xino. Uns mesos després arribaria la primera editorial feminista d’Espanya, LaSal Edicions de les dones, un miracle que acabaria publicant centenars de dones transcendentals de la nostra vida lectora.
