Quants anys seguits podem tolerar que no guanyi cap dona (el cas invers no es produeix)?
Quan jo escric això, encara no s’han donat els premis de la Gran Nit de les Lletres Catalanes. La meva parella és un dels candidats a un d’ells i seria una gran alegria que el rebés, no només per la visibilitat que li donaria sinó també pels sucosos vint mil euros que hi van lligats i que mitigarien una mica la sequera econòmica característica de la vida de l’escriptor, sobre la qual tant sovint m’he lamentat.
Com que estem expectants per si el guanyarà o no, ahir fèiem càbales de la probabilitats que té. D’una banda, seguint el nostre olfacte (probablement avariat) descartàvem algunes obres mentre que d’altres ens semblaven rivals més fermes. I llavors va sortir el tema del gènere de l’autor. (Entre els deu candidats només hi ha dues dones, però avui no vull parlar d’això; en altres ocasions ja he parlat del fet que el sistema literari sembla que afirmi que les dones produïm obres de menys qualitat ja que típicament optem a menys premis i en guanyem menys, cosa que no ha canviat amb la paritat dins dels jurats i que es produeix en una proporció que no reflecteix la realitat del mercat (un 40% d’obres d’autoria femenina).)
