És legítim que alguna ment desconfiada es demani si els grans grups estan maniobrant per controlar el mercat

Hem sabut aquests dies de la gran aposta per projectar el llibre i la literatura en català, i no és altra que l’organització d’una gran gala a imatge i semblança de la cerimònia d’entrega dels premis Gaudí de cinema, que alhora replicava la dels Goya, que alhora replicava la dels Oscar. Ja es feia la Nit de Santa Llúcia, però el format s’eixampla per erigir-se en el nou artefacte de la Nit de les Lletres Catalanes, impulsada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans. La Corporació (o TV3 o 3Cat o com es digui qui ho farà) ja ha promès una retransmissió espectacular, esperem amb candeletes veure els tòtems de les lletres desfilar per la catifa vermella mentre ens atipem de crispetes.

Es tracta, bàsicament, de fer confluir una sèrie de premis literaris a obra inèdita que ja es concedien (per exemple el Sant Jordi de novel·la, publicat per Univers, o el Mercè Rodoreda de contes, per Proa) juntament amb d’altres a obra publicada (com ara el premi Òmnium a millor novel·la de l’any i el Montserrat Franquesa de traducció) i d’altres premis nous (com seran l’Àngel Guimerà a obra dramàtica i Lo Somni a obra inèdita de talent jove, publicat per La Magrana). No és lloc aquí per fer l’enumeració de tots els premis i de qui els publica, però destaca que es tracti de guardons majoritàriament publicats pels tres grans grups editorials —Random House, Abacus Futur, Edicions 62—, els representants dels quals, a la fotografia, supervisen simbòlicament l’acte de presentació, ben centrats i realçats, per damunt dels promotors culturals del nou format, Xavier Antich per Òmnium i M. Teresa Cabré per l’IEC. Tenint en compte que la data anunciada per a la cerimònia és just un mes abans de Sant Jordi, és legítim que alguna ment desconfiada es demani si d’alguna manera els grans grups estan maniobrant decisivament per controlar el mercat, més enllà de la reconeguda traça i dedicació que posen en els seus productes. Les editorials independents tenen motius per mirar-s’ho amb recel.