Ja cal que els responsables de les gales dels Goya, dels Gaudí i dels Oscar es mirin i remirin, dues, dues-centes vegades, la gala que aquest dilluns ADETCA (associació d’empreses de teatre de Catalunya) va presentar al Liceu, Catalunya aixeca el teló, i vam poder veure a la nit a TV3. No es tracta que els abans esmentats se la mirin per copiar-la, una cosa impossible quan et toca muntar una repartidora de premis. Però sí que cal que la coneguin. Així comprovaran com una cerimònia pensada per promocionar la temporada teatral 2025-26 no va despatxar-se amb una antologia de bocinets dels espectacles pendents d’estrena sinó amb imaginació, gosadia i fugint del que la majoria esperàvem, avorrits, trobar-nos.
Qui la va pensar tenia clar que ser intrèpid era la millor manera de promocionar el teatre perquè li estàs dient a l’espectador que és un art que et parla de la realitat sense ser-ne una calcomania, que pot arribar al cor sense xarops lacrimògens. El que més va assemblar-se a una gala com les de sempre va ser una cançó sobre els musicals que es fan o faran a Catalunya. Però fins i tot aquí no es va fugir del risc i la peça va consistir en una cartellera cantada (nom de l’obra i del local on es representaria) amb un brillant i exagerat acabament líric.
