Era una vetllada dedicada al cinema amb l’obligació de repartir gairebé una trentena de guardons; una cosa difícil de saltar-se i que resulti entretingut
El millor de la cerimònia dels Gaudí va ser la música (Arnal, Dausà, Rossell, Sobral, Buenafuente…). També va ser-hi Magalí Sare, que va trepitjar el mateix escenari, el del Liceu, amb la gala de Catalunya, aixeca el teló. Llàstima que la festa dels Gaudí no fos la meitat d’imaginativa que aquella. Excel·lent música, sí, però no eren els Grammy. Era una vetllada dedicada al cinema amb l’obligació de repartir gairebé una trentena de guardons. Una cosa difícil de saltar-se i que resulti entretingut. Va encertar qui va pensar la gala amb el fet de prescindir de l’humor, moltes vegades penós. Amb prou feines va voler incloure’l Joel Díaz, que va manifestar el seu desig de cagar-se en algunes autoritats. Una suposada gosadia del tot prescindible. Per cert, a diferència d’altres anys, TV3 va administrar amb esperit estalviador i encertadament els plans dedicats a les autoritats. Amb prou feines va haver-hi un parell de ràfegues mostrant la llotja que ocupaven. Una al·lusió de Bob Pop des de l’escenari a la seva hipotètica pugna electoral amb l’alcalde Collboni va garantir una mica més d’imatge televisiva per a l’alcalde.
