Les produccions arriben als principals festivals i fan bona taquilla, però el sector pateix per la petitesa, la fragmentació i la manca de finançament
A les cerimònies dels Gaudí hi ha anys molt ploraners en què la màxima autoritat de l’Acadèmia del Cinema Català es plany del desastre del sector. I d’altres... on plana la satisfacció. A la darrera gala, la presiden...
ta, Judith Collell, va dir que “aquest any serà recordat sobretot perquè hem assolit la fita més desitjada, hem aconseguit el públic”. I aquest diumenge, què dirà? No sembla que pugui desdir-se d’un cert optimisme.
El 2025 hi ha hagut films, pocs, amb una bona taquilla. Pel·lícules amb producció catalana s’han col·locat en tercer lloc (Los domingos, 625.394 espectadors), quart (Wolfang, 597.593), cinquè (La cena, 606.141), setè (Sirat, 438.325) o desè (Romería, 275.920) del top ten del cinema espanyol. Les produccions catalanes van ser als principals festivals (Venècia, Canes, Berlín, Màlaga, Sant Sebastià…), etc. Però aquests èxits no poden amagar fortes debilitats.
Segons les dades de l’Observatori de la Producció Audiovisual, l’any 2024, una quarta part (30 de 114) dels films qualificats amb producció catalana, total o parcial, estaven pendents d’estrenar-se en sales a 30 de maig de 2025. Petitesa i fragmentació. El 78,6 % de les productores catalanes només van qualificar una pel·lícula el 2024.
