Es diu, de manera pejorativa, que els autors locals s’han abocat a la comèdia, a la comercialitat, quan la veritat és que no disposen de gaires alternatives
En el que portem de dècada, només cinc autors catalans vius han estrenat les seves obres a les sales grans del Lliure i del TNC, i aquesta temporada cap d’ells es podrà afegir a la llista. Cap a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Cap a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. El més curiós és que no sigui cap novetat, ni res d’estrany, perquè dels cinc, tres van assolir aquest “privilegi” la temporada passada: Victoria Szpunberg (La tercera fuga, TNC), Joan Yago (La brama del cérvol, Lliure) i Clàudia Cedó (Fantàstic Ramon, Lliure). Els seus companys, en temporades anteriors, són Guillem Clua (Justícia, TNC, 2020) i Lluïsa Cunillé (L’emperadriu del paral·lel, TNC, 2021).
De fet, aquesta temporada el Lliure només haurà comptat amb un autor local, Marc Artigau, que estrena Una festa a Roma, a Gràcia. Mentrestant, continuem parlant del bon estat de la dramatúrgia catalana contemporània, de la quantitat de textos escrits en català que volten pel món, del nombre de traduccions que es publiquen. També es diu, de manera pejorativa, que els autors locals s’han abocat a la comèdia, a la comercialitat. Quan la veritat és que no disposen de gaires alternatives: tres o quatre personatges, com a molt, i una història que enganxi amb poc drama (o gens). Per poder arribar a un Romea, a La Villarroel. O cap a la Sala Beckett o els teatres de proximitat.
