De Lucy Kirkwood a Victoria Szpunberg i Angélica Liddell, el 2026 estarà marcat per una presència abassegadora d’autores
Un dels principals problemes del teatre, respecte a la majoria de les arts, és que no hi va haver cap autora que formés part del cànon fins a primers del segle XXI, moment en què es consoliden les trajectòries de Yasmina Reza, Caryl Churchill i la ja aleshores desapareguda Sarah Kane. Quan es volien representar obres de caire femení, s’havia d’acudir a les visions “feministes” d’alguns dramaturgs, com Ibsen...
, Txékhov o Sòfocles. Cap autora de l’antiguitat, ni tan sols del XIX ni del XX, fins a finals del segle passat. No ens ha d’estranyar, doncs, que un cop les dones s’han empoderat, hagi arribat el seu torn, sobretot amb obres contemporànies com les que veurem d’ara fins al juliol. Angélica Liddell, al Grec, posarà la cirereta, amb Seppuku. El funeral de Mishima, peça estrenada a Temporada Alta i que va esgotar les entrades per a les dues funcions que va fer a Salt al novembre en poc més de vint minuts. I això que la cita era a les 5.45 del matí.
Liddell és, sense cap mena de dubte, l’artista escènic que més fans irredempts té a casa nostra. Però l’autor local més en forma és Victoria Szpunberg. Acaba de rebre la Lletra d’Or a la millor obra literària de 2024 per L’imperatiu categòric. L’any passat va estrenar a la Sala Gran del TNC la pletòrica La tercera fuga (que tornarà la temporada que ve), i enguany signa la dramatúrgia de Permagel d’Eva Baltasar (Espai Texas) i Contra Antígona (Teatre Lliure), aquesta conjuntament amb Andrea Jiménez. Alhora, tornarà, a La Villarroel, Mal de coraçon, muntatge de la Companyia Solitària (Pol López, Pau Vinyals i Júlia Barceló) que va veure la llum al TNC el 2023.
