‘Maria Magdalena’ i ‘Tallar-se un peu amb una motoserra’ són espectacles amb reflexions feministes massa didàctiques i pamfletàries
Hauntologia és el terme que Jacques Derrida va proposar l’any 1993 per explicar que en el present sempre hi ha latents ideologies passades, fins i tot aquelles que no es van acabar imposant. Derrida parla del caràcter fantasmagòric i espectral d’aquestes ideologies, que reapareixen com a presències persistents. Per a ell, un bon exemple d’hauntologia és el marxisme; ara, per a les tumblr girls, ho és l’any 2016.
Internet ha decidit que el 2016 va ser un gran any i que cal invocar-lo, perquè el nostre present, el 2026, és horrible. Com tot el que passa a internet, mai saps si va de debò o és una broma que només entén la Mar Vallverdú, però realment, quan vaig sortir de veure l’obra Maria Magdalena al TNC, vaig tenir la sensació que havia tornat al 2016. Dues hores eternes de reflexions feministes per a dummies que les abonades van aplaudir ben a gust. Carme Portaccelli dirigeix aquest text de Michael De Cock dins del marc d’una temporada que ella mateixa ha volgut dedicar a les dones, és a dir, una temporada feminista. Aquesta idea devia sonar convincent a la roda de premsa, però a l’hora de la veritat s’ha traduït en espectacles didàctics i pamfletaris, que lluny de provocar reflexió, transformen el feminisme en una cosa fàcilment parodiable, és a dir, en un mem.
