La temporada 2025-2026 ja està a sobre de la taula i, per primera vegada en molts anys, podem decretar Barcelona com a territori lliure de Txékhov. No és que l’autor rus no ens agradi, ai las, però en les últimes dècades hem vist Vànies, Tres germanes i Gavines molt per sobre de les nostres possibilitats. Almenys per un any, el deixem descansar, que reposi. Per contra, ens ha pegat fort amb la tragèdia grega, tant que TNC i Teatre Lliure s’han contraprogramat: a Montjuïc, Contra Antígona, a càrrec del duet Andrea Jiménez-Victòria Szpunberg; a les Glòries, Èdip & Antígona, de Carlota Subirós. Ja es veu que Julio Manrique i Carme Portaceli, directors, respectivament, del Lliure i del TNC, no es truquen per comentar les temporades.
Tanmateix, l’absència de Txékhov o la preeminència de Sòfocles no són les tendències que marcaran la temporada que ve. Són, més aviat, anècdotes davant l’allau de novel·les que aterraran als nostres escenaris. El director Jordi Prat i Coll ja diu que si hi ha tanta narrativa als escenaris de tota Europa és perquè no sabem llegir teatre. Altres asseguren que troben en la novel·la l’escala de grisos que el teatre de text ha perdut, massa marcat per la narrativa audiovisual, on sovint tot és només blanc o negre.
