El virtuosisme interpretatiu de l’actor català supera el repte de representar vuit personatges en la desconstrucció del text de Txékhov per a un sol actor creada per Simon Stephens
És tot un clàssic: la gent del teatre viatja a Londres, veu espectacles que són un èxit de crítica i públic i els vol traslladar al nostre context. Tal com va passar amb Gegant (també al Romea), ara és el torn de Vània. El monòleg de Simon Stephens que sintetitza L’oncle Vània de Txékhov es va estrenar el 2023 al West End londinenc, protagonitzat per Andrew Scott. Desconstrucció del text per a un sol actor, l’obra és un repte interpretatiu per al seu protagonista, que ha d’encarnar fins a vuit personatges amb les respectives sortides i entrades d’escena, diàlegs, monòlegs i fins i tot petons apassionats.
Joel Joan ha abandonat momentàniament la comèdia comercial per demostrar-nos que també pot ser seriós. A Vània hi ha una mica de tot, és clar, ja que el mateix Txékhov defensava que les seves obres eren comèdies. La proposta dirigida per Nelson Valente agafa la de Londres com a model: Albert Pascual ha dissenyat una escenografia realista, però desconstruïda com el mateix text, que amb pocs elements ens situa en el terreny de la convenció teatral. Stephens adapta l’acció al nostre present, i el traductor Joan Sellent posa noms catalans als personatges, molt més accessibles per al públic local. No em convenç gens el canvi geogràfic, tant en el text original com en la traducció, que en una escena cita un lloc massa connotat: “Andorra”. Rússia queda només apuntada amb un bullidor elèctric, el samovar del segle XXI.
