L’actor interpreta els vuit personatges de Vània, l’obra que adapta el clàssic de Txékhov a un sol home
Sembla mentida que amb tantes produccions, adaptacions i versions que s’han vist de l’autor rus, Joel Joan (1970) no hagués fet mai un Txékhov. L’actor debuta en la matèria de personatges tristots i frustrats, i no s’hi posa per poc. Interpreta els vuit papers de L’oncle Vània en un monòleg adaptat per Simon Stephens estrenat al West End de Londres amb Andrew Scott com a protagonista. Una hora i mitja d’entrades i sortides, diàlegs, discussions i algun petó en un muntatge dirigit per Nelson Valente al Teatre Romea de Barcelona.
“He treballat moltíssim, com mai a la vida”, diu Joan. “És una tesi escènica, una cosa que no m’havia trobat mai. He patit molt durant els assajos i la memorització”. Pot semblar que es posa solemne en un paper allunyat del teatre comercial que ha respresentat els últims anys. Però res a veure. “En el teatre no hi ha mai res seriós. Si t’ho prens massa seriosament fas una missa, i em fa fins i tot una mica d’angúnia, aquesta gent. A més, Txékhov sempre defensava que L’oncle Vània era una comèdia. Una comèdia trista, però comèdia".
La proposta escenogràfica d’Albert Pascual és la d’un Vània en construcció, com si els assajos s’haguessin aturat bruscament. Tot plegat forma part de la hiperteatralitat que volien jugar amb el director. “En Nelson (Valente) té molt sentit de l’humor. Se li poden plantejar propostes sense que s’ho prengui com un atac personal. No té la pell fina, pots no estar-hi d’acord. Quan treballes amb gent que ja porta molta guerra, no tremolen perquè un actor els faci una pregunta de la qual ells no tinguin la resposta. Té moltes idees, és el que esperes d’un director”.
