De Montserrat Roig a Adrià Targa o de Lluís Llach a Guillem Gisbert, a l’assaig ‘Les batalles de Barcelona’, premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, Jordi Amat repassa les icones que ha produït la ciutat des del 1975 amb l’objectiu d’obrir debat sobre la identitat de la ciutat
Jordi Amat m’espera a la superilla fent un mig somriure socialdemòcrata, el de la bona gent. Tot és tan suau que semblem personatges d’un render: sol de tardor a través dels arbres, adolescents passant l’hora del pati enmig d’un carrer vetat als cotxes, vermuteries retolades en català. Amat viu en un pis del carrer Consell de Cent des del 2003 i em demana, a mi que també he viscut sempre en aquest codi postal, si mai m’hauria pensat que podríem fer “vida de barri” a l’Eixample. La victòria de la pacificació urbana sembla tan rotunda que he de fer un esforç per recordar que el llibre que Amat està a punt de publicar, premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, es titula Les batalles de Barcelona. Imaginaris d’una ciutat en disputa. Llavors aixeco el cap i, sota una estesa de banderes palestines, reconec la façana de la casa Orsola.
Filòleg i escriptor, i un dels comentarista polítics més influents del país, actualment Amat escriu a EL PAÍS i coordina el suplement cultural Babelia després d’un parell anys d’haver dirigit aquest Quadern que teniu entre les mans. Tal com confessa a la introducció del text en un striptease autoral molt útil per llegir la història amb cert color, estem davant d’un petitburgès a qui la preocupació per la ciutat l’ha sobrevingut més a través del cap que de l’estómac, algú que s’ha distanciat de l’espai convergent que li seria natural tant en l’eix ideològic com en el nacional, fins al punt de mostrar complicitat pública amb Ada Colau en la darrera campanya electoral després d’un mandat que s’havia acabat definint, justament i contra pronòstic, per la superilla de l’Eixample. “No trobaran a les pàgines següents un activista mobilitzat ni tinc el talent suficient per ser un antisistema. No passo de ser un espectador implicat en el procés cultural que ha acompanyat l’evolució social i econòmica de la meva ciutat”.
