La presentació de la tercera edició de `Testimonis de tot el món a Barcelona´ es transforma en un homenatge al periodista: rebrà la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum
Fa només tres mesos vaig rebre un correu electrònic del periodista Lluís Permanyer (Barcelona, 1939 – 2025) proposant-me de presentar una nova edició del seu llibre més emblemàtic: Testimonis de tot el món sobre Barcelona, el seu aplec de cites escrites pels qui ens han visitat o ens han conegut. Em va semblar un regal immerescut i vaig dir que sí sense pensar-m’ho. Per l’agraïment com a lector, per l’admiració com a periodista, pel respecte lleial a la seva manera constructiva de fer. Dos dies abans de la seva mort encara ens creuàvem missatges. El dimarts 9 de desembre es va fer la presentació del llibre al Saló de Cent. Va ser un homenatge. El va presidir l’alcalde Jaume Collboni, que va anunciar que Permanyer, en virtut d’un ampli acord dels partits del consistori, rebria la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum.
A l’entrada del Saló de Cent em creuo amb Miquel Roca. M’explica que Permanyer i ell eren companys de curs a la Facultat de Dret. També hi era Xavier Rubert de Ventós i per suposat Joan de Sagarra. L’amistat eterna amb Sagarra, també malaguanyat, va ser clau per a Permenyer. A finals de la dècada dels cinquanta es va fer habitual del pis de l’autor de Vida privada a la Plaça de la Bonanova. Aquella va ser la primera gran escola de civilitat culta i bonhomiosa que l’ha caracteritzat. L’altra va ser l’editorial i la revista Destino, on va gaudir d’un altre mestratge excepcional: Nèstor Luján. Permanyer hi va començar a publicar a finals de 1962 i el 1963 ja estudiava periodisme al mateix curs que Josep Maria Huertas Clavería, Francisco González Ledesma i Josep Martí Gómez. Poca broma! El 1966 s’estrenava a la secció d’internacional de La Vanguardia que liderava el mític Santiago Nadal.
