LaBreu va proposar als escriptors Raquel Pena, Joan Vigó i Núria Miret que busquessin la inspiració literària per als relats d’aquest recull a Calonge
A mode d’una paròdia de l’obstinat desig de bona part dels escriptors d’ara de beneficiar-se de la beca d’alguna fundació en una glamurosa residència a la recerca de la tranquil·litat d’esperit que la casa pròpia els deu impedir de trobar, l’editorial LaBreu va proposar a Raquel Pena (Barcelona, 1985), Joan Vigó (Barcelona, 1964) i Núria Miret (el Poal, 1974) que busquessin la inspiració literària a Calonge, al càmping Pla de la Torre, entre Palamós i Platja d’Aro. I veient el resultat —els relats que conformen Pinassa per a tres—, no es fa gaire difícil concloure que, més enllà de les incomoditats domèstiques imaginables en el dia a dia en una tenda de campanya, potser a més d’un ens convindria plantejar-nos d’imitar l’experiència. El jovial i alhora fosc ‘Ardilla Roja’, de Núria Miret —el títol homenatja la pel·lícula homònima de Julio Medem—, és l’únic que se centra específicament en la quotidianitat estival d’un càmping, tot i que el que en queda després de “la Quarta Onada” i “la Gran Desforestació que va provocar l’Incendi Total” —només cendra— serveix de detonant de la faula apocalíptica que desenrotlla Joan Vigó a ‘Fotoromanzo’, una exaltant mescla forassenyada de fotonovel·la i sensacionalisme macabre juntament amb l’explosió hipnotitzant del barroquisme en blanc i negre i els colors primaris de les pel·lícules de Mario Bava i Dario Argento —units aquí en un memorable Dario Bava—; a ‘Desglaç’, en canvi, Raquel Pena es val del motiu de l’acampada en una deshabitada —o no— vall pirinenca per alimentar la qualitat mítica que hi construeix com si obrís una porta en el mur del temps.
