Ara ja fa tres anys que vam decidir engegar i portar a terme el projecte de Jaŋde Editorial, i durant el 2024 vam fer-ho públic amb una estratègia que requeria molta exposició mediàtica. Vam trobar necessari des d’un principi connectar el nostre bagatge personal amb l’objectiu del projecte: incorporar i posicionar les veus d’origen migrant i racialitzat a la conversa cultural catalana, concretament en l’àmbit de la literatura en català. Per això, quan vam veure la polseguera que aixecava un vídeo d’una obra de teatre de persones migrants qüestionant l’exigència del català a les administracions, vam sentir que ens tocaven una tecla de connexió directa amb tot el que estem intentant fer. Ara que han passat uns dies, les idees s’ordenen millor i voldríem compartir el nostre punt de vista, com a persones catalanoparlants, preocupades per la llengua, provinents de famílies racialitzades i migrants.
Són molts els articles que han anat sorgint i proliferant recentment sobre l’obra de teatre criticada, també s’han compartit vídeos i opinions a les xarxes per part de persones migrants que intenten explicar de manera més o menys encertada la seva experiència amb la llengua. La sensació és que ens trobem en un camp de mines que comprèn tres temes que fan ferida: l’estat del català, la qüestió migrant i la perillositat (i mortalitat, no ens n’oblidem) dels discursos d’odi. I, en un moment en què l’opinió ràpidament es posiciona en bàndols oposats, creiem que és important deixar clares quatre qüestions que passen per davant del debat sobre la llengua.
