A ‘Sembla mentida’, els escriptors agermanen tot un seguit d’històries nascudes a la ràdio, i la fórmula és magnífica, fresca, oral
Sovint es publiquen llibres de peces que no van ser pensades per fer part de cap compilació: aplecs, miscel·lànies i receptaris. Vet aquí l’exemple de Rascaparets (Galàxia Gutemberg), de Julià Guillamon, en què l’autor reuneix i llima columnes anteriors i en treu un llibre memorable de relats curts. O vet aquí La dolçor de viure (LaBreu), de Joan Todó, tria i polit que donen nova vida a textos ja publicats, una perspectiva més atmosfèrica i una existència antològica.
El mes passat es va publicar un llibre d’aquests, dels que fan reviure, fixen i agermanen tot un seguit d’històries nascudes, en aquest cas, a la ràdio. Es tracta de Sembla mentida (Quaderns Crema), i el signen Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordi Puntí. El pròleg és de Sergi Pàmies, i explica que, temps enrere, Roger Escapa, director del programa El suplement a Catalunya Ràdio, volia que Jordi Puntí hi fes més col·laboracions. L’escriptor i el locutor tindran una idea brillant: els oients envien notes de veu amb anècdotes, històries xocants, i Puntí, Pujadas i Otero les transformen en contes breus que després llegiran a la ràdio.
