La rectificació de l’Institut Català Internacional per la Pau revela l’articulació d’un discurs que valora l’oportunitat de conèixer les llengües d’un país com un factor clau en el desenvolupament de la persona
Això és un no parar, perquè surts de la polèmica oberta per Brigitte Vasallo dient que el català se’ns morirà feixista i topes de morros amb un armariet de gimnàs amb la frase “Que aprenguin català” al costat d’altres sentències tan amables com “Que se’n tornin al seu país”, “Els okupes, a la presó”, “La gent trans, lluny” o “S’ha de prohibir el vel”. Es tracta de l’exposició muntada al Palau Robert per l’
get="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/opinion/2021-09-16/sin-prisa-sin-pausa-sin-plazos.html" data-link-track-dtm="">Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que, aparentment, volia alertar de missatges excloents i en la qual ja es veu que l’exigència d’aprendre català és equiparable a tota mena de discriminacions aplaudides per l’extrema dreta. A mi, a banda de la frase en si, em crida l’atenció la tipografia emprada: si bé és cert que en aquest bilingüisme duplicador català-castellà sovint el català apareix en primer lloc amb una tipografia un pèl més grossa, o potser amb negreta (com a l’aeroport), en aquest cas la diferència és exagerada; el castellà ni te’l mires. O potser és casualitat, ves.
