M’han dit que potser trobo el fantasma de Blai Bonet, despullat, passejant entre la taula braser de la sala i la que fou la seva habitació. Tots dos espais, habitació i sala, poden veure’s per les finestres que donen al pati que separa Can Blai, la casa natal de l’escriptor, de l’antic corral, ara reformat i convertit en la Casa Blai Bonet, Centre de Poesia, on hi ha la biblioteca i l’arxiu del poeta, però també les dues cambres destinades a acollir els escriptors, artistes i investigadors de la tot just estrenada residència literària. Jo dormo aquí, a dalt de tot del corral, però a les nits baixo al pati a mirar per les finestres de la casa museu, a veure si se m’apareix el fantasma.
No sé per què se suposa que hauria d’anar despullat, l’espectre de Blai Bonet. Tal volta n’intueixo algun motiu. El que és evident és que, si hi ha un lloc on la seva ànima ha de vagar per sempre, és a Can Blai, carrer Palma 74, Santanyí; concretament, entre la taula braser de la sala i la seva minúscula habitació. Aquí va néixer Blai Bonet el 10 de desembre de 1926 ―compteu, doncs, que l’any que ve se’n celebrarà el centenari. El 1939 ingressà al seminari de Palma, però deixà els estudis l’any 47, quan van diagnosticar-li la tuberculosi pulmonar que aparentment havia d’endur-se’l tan jove, però que de fet va deixar-lo viure fins a l’edat de 71 anys. La malaltia va fer que el 1955 es traslladés a Barcelona, però el 1968 tornà a Santanyí i s’hi instal·là definitivament.
