François Soyer revela la vida de Maria Duran, natural de Prullans, que va tenir una vida sensacional al segle XVIII
Prullans és un poble de la Cerdanya, ara d’uns dos-cents cinquanta habitants, situat a la riba nord del Segre, a prop de Bellver. Poca gent d’aquest lloc deu recordar, o saber, que el poble va ser el bressol d’una dona anomenada Maria Duran, hermafrodita —fins que no es demostri el contrari— segons una confessió pròpia, que va tenir una de les vides més sensacionals que es van donar al segle XVIII. Maria va néixer cap a l’any 1711, filla d’un pagès i d’una dona ceretana, en plena Guerra de Successió a la corona d’Espanya. Quan tenia catorze anys va ser casada amb un pastor i ramader del lloc, Ignasi Solsona, fill d’un sastre de Prullans; quatre anys més tard va ser mare d’un nen anomenat Pere, que va morir criatura. Pocs anys després, Maria va abandonar el seu home perquè ell havia agafat la sífilis, també dita morbo gallico, i no volia contagiar-se ni de la malaltia ni, possiblement, del mal caràcter d’un marit per força.
Sabent que els seus cunyats eren capaços de matar-la per haver infligit les lleis del matrimoni, Maria va viatjar damunt un ase a Sant Julià de Lòria, el primer poble que es troba entrant a Andorra, amb la idea que en aquell país no seria ni perseguida ni condemnada. Li van arribar veus que podia ser localitzada, i llavors va travessar Andorra i va entrar en territori de França. Com que els camins de muntanya sempre han estat perillosos, més per a una dona, Maria es va vestir d’home com a manera extrema de dissimular la seva identitat. Va passar dos anys vagarejant pel Llenguadoc i el Rosselló, i s’hi guanyava la vida cantant i tocant el rabec, instrument de corda que dominava, i treballant a les vinyes.
