Inspirada en la seva vida, a ‘Tots els homes per naturalesa volen saber’ l’autora evoca la sensació d’estranyesa del país on va créixer i la lluita contra la pròpia homofòbia
Tots els homes per naturalesa volen saber és una frase d’Aristòtil i també és l’últim títol traduït al català de la francesa d’origen algerià Nina Bouraoui. Nascuda el 1967, és una escriptora del Magrib, escindida entre dues identitats reconciliables després de la guerra d’independència i la guerra civil que va venir després. ...
L’obra, inspirada en la pròpia vida de l’autora, explica una infantesa postcolonial a Algèria. La protagonista és una nena a Alger en una època en què tots els francesos ja se n’han anat. Durant molts anys, Algèria va ser francesa. Quan es va independitzar als anys seixanta, els francesos van començar a anar-se’n, excepte la mare de la narradora: ella ho va fer a la inversa, es va enamorar d’un algerià a París i se’n va anar amb ell a Algèria, i allà va tenir dues filles franceses que no saben l’àrab ni per parlar amb la seva àvia algeriana.
La protagonista recorda la mare francesa assetjada per liberal, cristiana, i també els perfils de les dones a la platja, i la seva amistat amb un noi, que es va haver d’acabar quan la pubertat endueix les normes del gènere. Ella té l’instint de protegir la mare i totes les dones, perquè encara no ho sap, però és una dona que estima les dones —els seus pares ja ho saben, com sol passar sempre en aquests casos.
