Si és que en relació amb la llengua no es pot fer mai vacances, et despistes una mica i salta un cas de discriminació perquè és al Regne d’Espanya que vius i se suposa que això t’ha de fer parlar castellà pels colzes. Sí, parlarem del gelater argentí catalanohostil, que sembla ignorar que la Constitució del Regne d’Espanya, justament, garanteix que puguem parlar català allà on ens sembli i que no tenim cap deure d’emprar el castellà. La polèmica ha saltat un oceà i tot, i les protestes davant l’establiment (pintades i adhesius, bàsicament) han servit per presentar tot un discriminador com a víctima de discriminació. El món ben bé al revés.
Encara ara sembla que alguns tenen el visor desenfocat per veure que darrere les pretensions de fer canviar de llengua un client o un usuari d’un servei s’hi amaga el privilegi del qui té el monolingüisme garantit per la legalitat i pel mercat. Al gelater argentí catalanohostil li importa un rave el que parli el client, és evident que no comparteix el tòpic que el client sempre té raó, i la llengua constitueix el terreny idoni per expressar la mena de discriminació que ja no troba combustible en el color de pell, l’orientació sexual o les característiques físiques. No ens l’imaginem (ni ell tampoc s’imagina) essent reticent a servir persones obeses, racialitzades o del col·lectiu LGTBI, però en canvi amb la llengua no hi ha manies ni cap mena de pudor.
