Els Estats nació s’han assentat en la negació de la diversitat lingüística i en la implantació d’una llengua comuna
El programa de residències internacionals del CCCB pel 2025 ens ha dut la presència de la lingüista mixe Yásnara Elena A. Gil, escriptora i activista dedicada a la defensa de la diversitat lingüística i a com aquesta defensa s’entremescla amb la reivind...
icació d’altres drets que afecten els seus parlants. Si convencionalment haguéssim d’agafar la plantilla dels Estats nació i dir-ne alguna cosa més, hauríem de dir que Gil és mexicana, però preferim apuntar que pertany a una comunitat lingüística d’uns 115.000 parlants situada a l’estat d’Oaxaca. Els parlants de mixe anomenen la seva llengua ayüük.
Ens agrada de Gil que situa l’evolució de les llengües en el terreny de la política, bandejant la idea que si les llengües moren és que és llei de vida: només en el cas que una llengua evolucioni prou com per esdevenir una altra cosa podem certificar la mort “natural” d’una llengua, però en la resta de casos la desaparició d’una llengua està estretament vinculada a una història de violència. No cal dir que els processos de formació i consolidació dels Estats nació moderns s’han assentat (entre d’altres, esclar) en la negació de la diversitat lingüística i cultural i en la implantació d’una llengua comuna per mitjà de l’exercici del poder. I el poder sempre ha tingut al seu abans tots els mitjans per delmar les comunitats alternatives, sigui amb l’eliminació física dels deus parlants (extermini, migracions forçades, esterilitzacions), sigui amb pressió exercida a través de l’ordenament jurídic i d’estratègies econòmiques, educatives i simbòliques. I militars.
