Canviem d’estació i tornem a fer una ullada als nous restaurants de Barcelona. Com sempre, n’han seguit obrint molts i n’han tancat d’altres, com Casa Leopoldo, que després d’un nou intent de ressuscitar-lo fa un parell d’anys no se n’ha sortit i va tancar diumenge passat. Tot seguit, una breu selecció d’establiments de diferents preus i estils que s’han estrenat recentment, a més de noves cafeteries, de les que valen la pena, i gelateries, que continuen sent el lloc més cremós per refrescar-se a l’estiu. També hi ha un clàssic actualitzat, que porta la firma de Javier de la Muelas. Kina BarraD’entrada, confesso que aquesta ‘k’ em sembla que va una mica a deshora, però una vegada hi has estat, surts exclamant això: “quina barra!”. Darrere d’aquest nou restaurant hi ha Mario Claver (de família amb tradició restauradora a la ciutat amb Alba París i Alba Granados, els negocis dels seus pares, i amb la seva germana Carlota Claver al capdavant de La Gormanda) i Efrem Durall, amic i inversor, a més del cuiner Jorge León al comandament diari. És un local petit, amb poques taules, la barra i una terrasseta davant. Hi predomina un to verd elegant, el mateix de la famosa pintura Nighthawks d’Edward Hopper, que no és cap casualitat a tenor de les seves obres que pengen de les parets. Però el millor està a la barra, on es veu el peix fresc al mostrador, i arriba a taula, amb platets per compartir on destaquen les croquetes, rematades amb una pipeta de crema de ceps i foie; l’ensaladilla russa amb gamba vermella; un deliciós calamar farcit de butifarra i papada o una tendra milanesa de txuleta de vaca vella (veig milaneses arreu). El flam de postres és tan cremós que li costa mantenir la forma. Un lloc informal i acollidor per compartir platets de kualitat! Això que tant es porta ara. Travessera de Gràcia, 13. Preum mitjà: 40-50 eurosNardi Anem al Born, un barri amb molt bona oferta per menjar que a vegades oblidem. Al costat del Bar Pimentel, el grup Amiks (fundat per Martín Pimentel) ha obert fa pocs mesos la taverna Nardi per menjar bon peix i marisc sense floritures. Està en un local petit i una mica estret, que han arreglat sense fer cap reforma integral, de manera que manté l’aire de bar de barri amb barra d’acer i tamborets d’escai vermell, aprofitant aquest aire dels setanta que ja torna a lluir modern. Es pot menjar a la barra o en taules altes i el millor és mirar-se el producte abans de triar. Les gildes venen amb triple premi: anxova, boqueró i tonyina, i cal provar els seus embotits de peix. Podeu picar molta closca, com canyuts del Delta, i teniu platets com el calamar amb kimchi o el pintxo moruno de lluç, però no us podeu perdre la reina de la casa: la parpatana de tonyina. És un tall del coll, situat entre el cap i la ventresca que us farà oblidar els millors nigiris de toro. Tot ho reguen amb vins naturals, especialment salins, i la majoria es poden demanar a copes. Carrer Corders, 11. Preu mitjà: 35-45 eurosBottega BernaccaUn plat de pasta sempre ve de gust i el restaurant Bottega Bernacca ha arribat al barri de Gràcia disposat a marcar el límit de què vol dir pasta al dente. Spoiler, per a algun local potser serà massa dura i tot. Aquí, doncs, s’hi menja sobretot pasta, i això també inclou alguns dels entrants, com la frittatina de pasta al vodka o la croqueta napolitana farcida de pasta, beixamel i scamorza, una autèntica bomba. També hi trobareu l’anxova amb peperonata, molt sabrosa. Com a plat fort, escolliu la pasta que més us agradi i gaudiu de com l’acaben de lligar bé amb la salsa a la vista, posant una acurada atenció a aquest toc final. El ravioli de ragú amb brou és imprescindible i per als carnívors també trobareu bona carn. Carrer Bonavista, 10. Preu mitjà: 60 eurosRomo pizzeriaLa pizzeria Romo es presenta amb molt bones garanties, ja que és la nova proposta de Rafa Panatieri y Jorge Sastre, que han convertit Sartoria Panatieri en una de les pizzeries més famoses de la ciutat i part d’Europa. Aquí estilitzen la massa de la pizza per fer-la a l’estil romà, molt més fina, i diferenciar-se de la napolitana que ofereixen en els altres dos establiments. El local és més informal, pernsat per a un públic més jove, i els preus també són més continguts, tot i que no són barates perquè segueixen primant els ingredients de qualitat i proximitat ( i això sempre és més car que el gènere més industrial). Hi ha receptes curioses com la pizza de pernil brasejat i salsa biscaina o la porchetatta, una pizza amb porchetta, patates xips, allioli i mozzarella. Diuen que s’ha convertit en el seu best seller. Aquí també tenen entrants com els seus embotits casolans i postres fetes a la seva cuina com el tiramisú, que no porta licor. Carrer Buenos Aires, 28. Preu mitjà: 25 eurosFinca NebotAl Poblenou, un dels barris que més s’ha gentrificat en els últims temps, hi ha qui té l’esperança que la cuina tradicional també sigui ben acollida. Un d’ells és Leo Chechelnitskiy, fundador del grup No hay Mañana, que té per exemple el Malparit, un lloc que Rosalia va viralitzar. Aquest és el cinquè projecte que obre i ho fa recuperant l’esperit de la casa de menjars Nebot que hi havia antigament a la mateixa caseta del barri on ha obert. Per fora, crida l’atenció un immoble d’un sol cos pintat de blanc immaculat amb un frontó on s’hi llegeix Finca Nebot nom amb lletres vermelles. Per dins, un ambient acollidor que inclou elements rurals com els cantirs de ceràmica, i una carta a base de guisats clàssics com el frincadó a la muda (amb llengua de vedella, molt tendre) o plats recuperats com els ous mimosa, que són l’última tendència gastronòmica d’aquest estiu. Carrer Pujades, 133. Preu mitjà: 40 eurosParada TorresEls germans Sergio i Javier Torres han estrenat un local molt gran al mercat de Santa Caterina, que ocupa tres antigues parades. Cal dir que és una pena que les parades es reconverteixin en bars perque això vol dir que els mercats perden compradors. Però ja que hi són, Parada Torres és un bon lloc per fer un mos a preus més assequibles que els seus altres restaurants, Cocina Hermanos Torres, amb tres estrelles Michelin, i Eldelmar al Port Olímpic. Però com que no tenen menú la cosa s’enfila més. Hi trobareu clàssics de tota la vida, des de tapes a fregits o guisats. El local és sorollós, però així ho volien els germans, que van créixer en el bar del seu pare a Horta. Mercat de Santa Caterina. Preu mitjà: 35 eurosCasa FernandezJavier de las Muelas deu ser el bàrman més conegut i estimat de Barcelona per gent de totes les generacions. Fa anys que està darrere de bars i restaurants on tot és important, començant per l’atenció als clients, i ha convertit el Dry Martini en un clàssic de la ciutat. Però entre mans té altres negocis com Casa Fernandez, que va obrir fa 37 anys inspirant-se en les cerveseries alemanyes. Ara el porta el seu fill Borja i s’ha actualitzat per seguir sent un referent del carrer Santaló, però sense canviar gaire, l’originalitat cotitza a l’alça. Aquí s’hi pot esmorzar llegint diferents diaris —una experiència gairebé religiosa actualment, quan els bars han perdut el costum d’oferir la premsa—; també dinar a base de plats tradicionals com unes mandonguilles o una hamburguesa, i sopar de tapes com les braves, la truita de camarons, els cervellets arrebossats o les gambes a l’allet. Carrer Santaló, 46. Preu mitjà: 30-40 eurosNou JoncakeLa passió pels pastissos de formatge de JonCake no té aturador, però amb molt bona vista Jon García ja fa temps que està diversificant la seva oferta amb una brioixeria artesana molt ben feta. A més de les seves varietats infinites de cheesecakes, ja fa temps que hi pots trobar croissants, pain au chocolat o palmeres. I la novetat del Poblenou és que és una cafeteria per degustar-ho tot i en un futur obrirà el seu propi espai de formació i tallers. Però, a més, en aquest local també serveix plats calents per esmorzar, com bikinis o torrades, i cafè d’especialitat. Explica que és la seva flagship, utilitzant aquest argot comercial per donar tot el pes a la botiga principal d’una marca, on podeu trobar tot l’univers de JonCake i gaudir-lo tranquil·lament en un espai ampli i còmode. Carrer Lope de Vega, 93. Preu mitjà: 8-10 eurosGelateria VibraVibra és de les poques gelateries de Barcelona que es dirigeix als clients en català. No només parlant, sinó en tota la informació que tenen al local i a les seves xarxes socials. Amb els temps que corren és una alegria que et rebin així, en la teva llengua a la teva ciutat. Darrere d’aquesta gelateria amb bona vibra hi ha quatre amics que tenien ganes d’emprendre un negoci i els gelats els agradaven molt. A qui no? Van comptar amb l’ajuda de Maurizio Lunardi de la gelateria Cloud per formar-se i fa menys de dos mesos que han obert al rovell de l’ou de la restauració: al carrer Enric Granados. Fan els gelats a diari amb sabors de temporada. En tenen de clàssics però també busquen la diferència amb gustos com el carquinyoli i se’n surten molt bé. Més vibres com aquesta, si us plau. Carrer Enric Granados, 145. Preu gelat: 2,5-5,8 eurosEl GelatTot i que costa, hi ha una altra gelateria que fa gala del català, almenys amb el seu nom. El Gelat va obrir l’agost passat, però encara no l’havia pogut recomanar. Així que no us perdeu aquesta gelateria, que queda una mica amagada a l’entrada del restaurant Casa Candela de Rambla Catalunya. L’Albert Roca és un pastisser amb una llarga experiència, que tenia les pastisseries Sant Croi, on ja oferia gelats, sent dels primers pastissers en ficar-se també en aquesta partida. Però l’agost passat va decidir centrar-se només en aquesta faceta i va néixer la seva primera gelateria, on trobareu gelats cremosos de diferents sabors, com la vainilla de Madagascar, les avellanes de Reus o el de mango, que porta sorbet de mango, cremós de te rosa i nougatine d’ametlla. Si sou xocolaters, heu descobert el paradís. Tenen quatre tipus de xocolates elaborats amb la matèria prima de Cacao Kankel i del Museu de la Xocolata, que segueixen el mètode d’elaboració bean to bar i diferents percentatges de cacau. També en fa de xocolata amb llet d’ovella, que li dona un gust molt diferent. Rambla Catalunya, 2. Preu gelat: 4-6 euros