Tinc per costum mirar les pel·lícules estrangeres amb subtítols. Els motius per fer-ho són diversos: sentir la interpretació original de l’actor, aprofitar per exercitar-me en l’altra llengua, evitar les traduccions una mica forçades que els professionals de la traducció per a doblatge inevitablement han de fer de vegades per tal que els llavis de l’actor lliguin amb el so, etcètera. Tinc també per costum posar els subtítols en català si n’hi ha, que no sempre és el cas. I això ho faig malgrat les formidables emprenyades que agafo gairebé sempre. Tot i així, penso que si no fem servir els subtítols en català acabaran per no posar-los (de fet, moltes vegades no hi ha l’opció de català disponible). Dic que m’emprenyo com una mona (o més aviat­ com una goril·la) perquè massa sovint els subtítols són una porqueria. A Filmin hi ha autèntiques desgràcies en aquest sentit: diria que potser ara han millorat, però tots els subtítols que es van fer durant un cert període continuen allà per a tortura de lingüistes i catalans de tota mena. L’altre dia mateix veia una sèrie a Movistar Plus i vaig acabar traient la llibreta i apuntant els disbarats que sortien als subtítols. No es tracta dels típics errors de manca de pronoms, que també n’hi havia, esclar, hi vaig llegir “ens bevem una altra” o “anem a veure”, cosa que combinaven amb uns “li ho” que jo diria que són massa correctes per a la llengua oral. No, no es tracta d’un simple problema de pronoms, no, la cosa no s’acabava aquí, la magnitud dels despropòsits era de primer nivell. Per exemple, hi deia “estava tot pegat” (quan hauria d’haver dir “enganxat”), hi deia “llamen al timbre” (“llamen”!), hi deia “tira fort” (per “estira fort”); aquestes catàstrofes lingüístiques s’expliquen, imagino, per dos motius. En primer lloc, és obvi que s’ha traduït a partir del castellà (i no de la llengua original). En segon lloc, hi ha persones implicades en el procés que no tenen ni fava de català: o bé hi ha un “traductor” (permeteu-me les cometes) que cobra quatre duros i no sap català, o bé s’ha traduït amb una IA i llavors és la persona que ho ha revisat (si és que ho ha revisat algú) qui no té ni fava de català. Però el que m’emprenya més de tot plegat és que en acabar el capítol et recorden que aquell producte audiovisual s’ha subtitulat amb el suport de la Generalitat, és a dir, que l’empresa responsable d’aquesta calamitat cobra una subvenció per fer aquesta merda de feina. Crec que convindria establir mecanismes de control i, si no es compleixen uns mínims, que no se’ls doni la subvenció. Si no, al final els catalanoparlants deixarem de fer servir aquests subtítols i llavors hi haurà qui dirà: no fem subtítols en català perquè els usuaris no els fan servir. Algú els ha de “tirar” les orelles, “llamar-los” l’atenció, perquè aquests subtítols són un “bunyuel”, és a dir, un bunyol en la llengua de subtitulació subvencionada.