No sabem a què es refereixen els capitostos de La 2Cat quan publiciten la nova programació com “La que parla com tu”
No cal dir que és una feliç notícia que el segon canal de TVE hagi augmentat l’oferta en català, això deixant al marge la polèmica pel nom en fer-se dir La 2Cat, en una clara còpia de la recent designació de TV3 com a 3Cat. No sé però fins a quin punt això és gaire decisiu de res, ni si hi haurà teleespectadors que es confondran i aniran a parar a un canal en lloc de l’altre, ni si la numeració correlativa comporta també alguna mena de jerarquització ni que sigui emocional. Vols dir que els teleespectadors que miren Cuatro, Tele5 o LaSexta estableixen alguna mena de gradació entre emissores d’acord amb el numeral? Sigui com sigui, per a la llengua és una excel·lent notícia que disposem d’un altre canal a la nostra disposició.
No és nou, però, que a TVE facin programes en català, encara que el relat recent sobre la llengua catalana i el procés de normalització hagi reescrit la història i pràcticament hagi situat l’origen de la llengua en el terreny audiovisual amb la fundació de TV3 i Catalunya Ràdio, com si abans no s’hagués fet res. I cal dir que des dels estudis de Sant Cugat i sobretot abans, des de Miramar, es va obrir camí en moments complicats (en dictadura i transició, ni més ni menys) fent gala d’un model de llengua que no sempre ha estat ni ben entès ni ben valorat, sota la batuta de noms com Jordi Badia, Jem Cabanes o Maite Guisado. El context de minorització forçava a un enrocament en l’ús d’una determinada genuïnitat que actualment els defensors del tevetresè qualificarien de carrinclona i distanciada. Aviam qui s’atreviria avui dia a titular un programa infantil amb noms com Quitxalla o Terra d’escudella.
