Barcelona ha assolit aquest 2026 la seva xifra de població més alta en quatre dècades. Ja són 1,73 milions les persones que comparteixen un espai comú a la ciutat. Aquest creixement demogràfic comporta una necessitat d'habitatge, però el mercat ara mateix és incapaç de respondre a la demanda. A aquesta realitat cal afegir-hi, a més, altres factors, com ara el fet que un 40% de les llars de lloguer destinen gairebé la meitat dels seus ingressos a pagar-lo, o que cada vegada hi ha més llars unipersonals. Un parc d'habitatge envellit, amb un 87% dels edificis construïts abans de 1980, tampoc ajuda a respondre a la necessitat.Tot i que l'habitatge és un dret fonamental, algunes persones l'entenen també com un valor patrimonial segur en temps d'incertesa, i per a d'altres es converteix en actiu mercantil clau per a l'economia. Aquesta triple naturalesa de l'habitatge genera una sèrie de tensions que la ciutat està intentant resoldre de manera activa.Per fer-ho, l'Ajuntament ha impulsat el Pla Viure, un full de ruta que pretén equilibrar aquestes forces i garantir el dret a quedar-se a Barcelona. Quatre eixos d'actuacióL'Ajuntament ha impulsat el Pla Viure amb la finalitat de garantir un model universalista d'accés a un habitatge adequat i digne per al conjunt de la població, amb atenció especial vers les persones en situació de vulnerabilitat. Per aconseguir-ho, s'han establert quatre eixos transversals amb una sèrie d'accions vinculades.En primer lloc, es vol ampliar el parc d'habitatge assequible. Aquest augment del parc públic hauria de facilitar el compliment de l'objectiu de solidaritat urbana definit per la llei 18/2007 del dret de l'habitatge a Catalunya, que fixa en un 15% del total, els habitatges destinats a polítiques socials Ja s'ha identificat un potencial de 27.264 habitatges protegits en solars i àmbits de transformació, especialment als districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Sants-Montjuïc. El Pla Viure tampoc deixa de banda l'atenció a la vulnerabilitat i el repte demogràfic. Amb un 31,6% de llars unipersonals, el pla s'adapta a les noves realitats establint reserves d'adjudicació específiques: un 30% per a joves, un 10% per a llars monoparentals i un 5% per a persones amb discapacitat. A més, s'ha creat un protocol específic per protegir els drets d'infants i adolescents davant la pèrdua de la llar.El tercer eix, rehabilitar per a la vida, té com a gran prioritat la rehabilitació d'un parc envellit per garantir la seguretat estructural i l'accessibilitat. Amb l’horitzó posat al 2033, es preveu arribar als 7.560 habitatges rehabilitats en barris vulnerables i la instal·lació d'ascensors en 600 edificis.Finalment, es vol crear un sistema públic d’habitatge. Aquest darrer eix transversal aposta per una gestió social centrat en les persones, en la qual es promou la creació de comunitats de veïns i es reforça la disciplina d'habitatge contra els usos anòmals, com els pisos turístics il·legals o l'assetjament immobiliari.Accions i aliancesEl Pla Viure és també un pla d'acció a mig i llarg termini. De fet, des de la declaració de Barcelona com a zona tensionada el 2023, la ciutat ha liderat la política internacional d'habitatge amb l'aliança Mayors for Housing, que ha reclamat a Europa fons estables per mobilitzar 300.000 milions d'euros anuals per a habitatge assequible.Aquesta ambició internacional ja s'ha traduït en importants fites locals. Així, durant aquest mes de maig s'ha fet el quart lliurament d'habitatges de l'Illa Glòries, la promoció més gran de la ciutat, amb 238 habitatges. També s'ha fet l'entrega de claus de la promoció de Binèfar, 26, i els primers lliuraments de claus de 167 habitatges de lloguer assequible de la promoció Illa Acer, amb un total de 234 habitatges que s'aniran lliurant progressivament. El mes de maig es va assolir la fita dels 2.000 claus lliurades durant el mandat.Per mantenir aquest ritme, el Pla Viure subratlla la necessitat de seguir col·laborant amb diferents fórmules, que van des de la promoció delegada amb entitats sense ànim de lucre (Conveni ESAL) i cooperatives, fins a societats mixtes com Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), així com les promocions pròpies de l'Ajuntament operades a través de l'IMHAB o la política d'adquisicions en el mercat lliure, exercint el dret de tanteig i retracte. Horitzó 2027El Pla Viure referma el compromís de multiplicar la inversió pública per equiparar-la als estàndards europeus. De cara al 2027, Barcelona s'ha fixat quatre grans indicadors d'èxit: consolidar un parc públic de 15.000 habitatges, lliurar les claus de 3.000 noves llars, sumar 5.000 habitatges més en producció (en obres o projecte) i garantir sòl mobilitzat per iniciar la construcció de 10.000 habitatges addicionals.