No és cap secret. L’accés a l’habitatge és un dels principals maldecaps de la ciutadania de Barcelona. Cada cop més barcelonins i barcelonines reconeixen tenir dificultats per accedir a una llar digna a un preu assequible, una realitat que afecta de ple la seva qualitat de vida i en la qual l’Ajuntament de Barcelona ja fa temps que hi treballa. Ho fa a través del Pla Viure, l’estratègia municipal per afrontar la crisi d’accés a l’habitatge. El Pla Viure es desplega seguint quatre eixos fonamentals: universalitzar el dret a l’habitatge; rehabilitar i millorar els habitatges; atendre la vulnerabilitat i crear un sistema públic d’habitatge.Els 10.000 habitatges d’ús turístic que hi ha actualment a la ciutat tornaran al mercat de lloguer o de compraEn aquest context, cal emmarcar la recuperació de 10.000 habitatges d’ús turístic (HUT) per a destinar-los a ús residencial d’aquí a 2028, una mesura que el consistori barceloní ja va avançar el juny de 2024, quan va anunciar que no renovaria les llicències d’habitatges d’ús turístic, i que forma part d'un paquet de polítiques d'habitatge que inclou el topall de preus del lloguer, la regulació dels lloguers de temporada i l’augment sostingut del parc públic mitjançant la construcció, la rehabilitació i la compra d’immobles. Mesures amb les quals garantir el dret a quedar-se a viure a Barcelona i augmentar el parc públic fins als 15.000 habitatges l'any 2027. Plena seguretat jurídicaEl procés de recuperació dels habitatges d’ús turístic per a l'ús residencial s’inicia amb el decret llei 3/2023, de 7 de novembre. Aquest decret llei estableix que per obrir un habitatge d’ús turístic caldrà una llicència urbanística prèvia i que els ajuntaments hauran d’autoritzar expressament aquest ús en el planejament urbanístic. A més, les autoritzacions tindran una durada màxima de cinc anys.L’Ajuntament de Barcelona, en aplicació rigorosa del decret llei, va prendre la decisió de no regular les llicències i anar directament a la seva caducitat, això serà el 2028, cinc anys després de l’aprovació. Aquesta decisió afavorirà que els 10.000 habitatges d’ús turístic que hi ha actualment a la ciutat tornaran al mercat de lloguer o de compra de la ciutat, responent alhora a dos objectius clau: evitar la pèrdua d’habitatge de lloguer habitual a causa de l’augment de pisos turístics i prioritzar les necessitats de la població resident, tot frenant la pressió turística sobre el mercat de lloguer i de compra.El Tribunal Constitucional ha avalat la plena constitucionalitat de la mesura que comportarà la recuperació de 10.000 habitatges d'ús turístic per a ús residencialDavant del recurs d’inconstitucionalitat 798-2024, presentat pel Partit Popular en relació amb diferents preceptes del decret llei 3/2023, el Tribunal Constitucional va avalar la plena constitucionalitat del decret en la seva sentència 64/2025 de 13 de març de 2025. Aquesta sentència conclou que la regulació respon a una situació d’urgència vinculada a la proliferació dels HUT, sense vulnerar el dret de propietat, ja que limita l’ús dels habitatges, però no en qüestiona la titularitat. El tribunal també avala l’exigència de llicència urbanística com a instrument legítim per protegir l’interès general i el model de ciutat.Així doncs, la mesura que culminarà l’any 2028 amb la recuperació per a l’ús residencial de 10.000 habitatges d’ús turístic es fonamenta en un recorregut legal molt sòlid i avalat pel Tribunal Constitucional.Abans del 2028Mentre no es faci efectiva l’eliminació dels habitatges d’ús turístic, amb la finalització de les llicències actuals l’any 2028, l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania un seguit d’eines i ajuts per tal d’identificar i denunciar irregularitats o limitar la presència d’habitatges d’ús turístic abans que desapareguin l’any 2028. El primer d’ells és un cercador que permet a les comunitats comprovar la presència d’habitatges d’ús turístic que operen sense llicència en les seves finques.A més, l’Ajuntament també ha obert una línia d’ajuts econòmics destinada a les comunitats de propietaris que decideixin redactar nous estatuts o modificar els ja existents per tal de limitar l’ús turístic a la seva finca. Aquesta nova subvenció cobreix el 50% de les despeses derivades de la gestió (notaria, registre i honoraris professionals), amb un màxim de 1.500 euros en cas de modificació dels estatuts existents i un màxim de 2.500 en cas de creació de nous estatuts. Els ajuts, els quals s’atorgaran per ordre de presentació de sol·licituds fins a esgotar el pressupost disponible, són fruit del conveni de col·laboració a tres bandes signat amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona.Tal com afirma Joan Ramon Riera, comissionat d'Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest ínterim fins al 2028, "continuarem inspeccionant, detectant, expedientant i sancionant aquells operadors que ofereixen un apartament turístic sense llicència. La indisciplina a la nostra ciutat és molt inferior a la d’altres ciutats d’arreu".