Verdaguer es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels marinersDigoarpi (Getty Images)Als Jocs Florals de Barcelona de l’any 1881, Verdaguer va pronunciar un discurs en què es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels mariners que s’havien embarcat en aventura marítima i que estaven refent el sender cap a casa. Al cap i a la fi, com a senyal d’evidència d’una llar cada vegada més propera. Al llarg de la seva història, el Montseny ha estat evocat en termes molt similars al del folguerolenc il·lustre: Manent, Guerau de Liost, Sagarra, Carner, Espriu i —per què, no?— Solà i Guillamon, i tants d’altres, li han sabut donar veu, però sobretot vehicular-hi la seva. On vull arribar? La biografia del Montseny ja ha estat cantada —fins i tot en el sentit més literal, els Surfing Sirles feien “he vist tantes meravelles aquí del Montseny estant”— extensament i, sobretot, excelsament. Tenint en compte les ombres dels fantasmes que l’han precedit, l’empresa materia­litzada per Jordi Cabré a Montseny [Una biografia] és d’un valor encomiable. Escriure un retrat sobre el Montseny és un exercici arriscat, si s’atenen els referents que l’autor reconeix, tot i que no sempre referencia de manera correcta. Jo, personalment, no m’hi veuria amb cor. L’autor de La pregària del diable o Digues un desig es presenta ja inicialment com a fill d’estiueig de la muntanya que vol glossar. Sobre aquesta premissa, proposa una nova biografia sobre el Montseny, que oscil·la entre la crònica periodística, la narrativa històrica i la vivència més personal. Tot això en només 140 pàgines! Una petitíssima píndola del Montseny que es pot portar a la butxaca. Altra vegada: quin valor que té Cabré! El producte final, però, no és del tot encertat. Tot i que del volum traspua la idea que el llibre havia estat durant molts anys desitjat per l’autor, Montseny [Una biografia] sembla escrit amb presses, com si a la plenitud de la muntanya s’hi pogués accedir sense ser pacient. Quin és el resultat? El gran volum d’informació que manega l’autor —que s’ha trencat les banyes a l’arxiu és innegable— esdevé una biografia simple i —un problema major— simplificadora, que vol fer encaixar un trencaclosques magnànim dins d’un univers que s’aproxima perillosament a la banalització. La rapidesa, la pitjor aliada de la bona literatura, juga una mala passada a Cabré, que comet imprecisions notables i no sempre és coherent amb la seva proposta narrativa. Això, deixant de banda que trenca tot pacte amb el lector establert des del títol del volum: Viladrau —i sobretot una parcel·la social concreta— n’és el veritable protagonista. Una biografia anunciada pel títol deixa llibertat a la inclusió de la vivència personal, però el límit geogràfic i social delimitats d’entrada poden resultar equívocs. Aquesta parcialitat és un altre dels problemes de la proposta. Cabré teixeix un nosaltres montsenyenc i, de fet, les seves llicències poètiques —ara sí, pausades— aconsegueixen crear una atmosfera en què aquest ens històric i identitari pren sentit. Tanmateix, el nosaltres s’immola en unes barreres que l’autor pretén negar, però que —segurament sense ser-ne conscient— referma. L’intent de mirar directament als ulls del Montseny s’abasta des d’una verticalitat centralista —”podria considerar-se una mena de parc natural barceloní”, diu—, des d’un marc mental que es pretén inserit dins d’aquest nosaltres, però que alhora resulta exotitzant i poc incisiu. En aquest sentit, crea un imaginari —insisteixo que segurament inconscientment— en què els carrers de les poblacions de la muntanya no són viscuts més enllà de les tardes d’estiu: tal com un pessebre que amb l’arribada de la Candelera es guarda a la caixa. I ja ens veurem l’any que ve! Montseny [Una biografia] Jordi CabréSímbol144 pàgines. 20 euros