Una oportunitat per a submergir-se en els universos de Mercè Rodoreda, Alfred Jarry, Silvia Gubern, Cèsar Malet, Walker Evans i Josep Maria Subirachs, entre d’altres
Hi ha un bosc al cor de Barcelona que tothom hauria de creuar. No cal témer la foscor, perquè aquesta boscúria urbana és un far que il·lumina l’imaginari literari de Mercè Rodoreda (1908-1983) des de les seves arrels més profundes. Rodoreda, un bosc és la gran exposició d’hivern del CCCB i també la porta d’entrada a un univers que brota des de l’art i la literatura recorrent la trajectòria de l’escriptora barcelonina, autora de clàssics com La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974) i també de La mort i la primavera, la novel·la pòstuma que es va reeditar amb gran èxit al 2017 i que va marcar un punt d’inflexió a l’hora de reubicar-la en la memòria col·lectiva. Qui passegi per aquest bosc llegirà fragments immortals de Rodoreda i els veurà dialogar amb obres de Remedios Varo, Leonora Carrington, Ramon Casas, Marc Chagall, Suzanne Valadon, Man Ray, Fina Miralles, Toni Catany, Pina Bausch i Dora Maar, entre molts altres creadors del segle XX de diverses disciplines. Però també podrà explorar Rododera des de la contemporaneïtat gràcies als projectes artístics encarregats a Cabosanroque, Mar Arza, Carlota Subirós, Èlia Llach i Oriol Vilapuig. Diuen que entrar en un bosc és sanador, que fa canviar la perspectiva de les coses i potser això és el que necessitava Rodoreda i la seva prodigiosa literatura: una reivindicació potent des de la poesia -i també la radicalitat- que exsuden les seves paraules.
