Walker Evans, Els Nabís, Godard, i més
Amb la primavera, arriben noves exposicions, a Barcelona i per tota Catalunya. Vet aquí una selecció d’exposicions per a dies de bon temps.
En la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle XX va haver-hi un grup amb un paper clau que va autoanomenar-se els nabís, un mot derivat de l’hebreu neviim que significa “profetes”. Seduïts per l’anàlisi simbolista de Paul Gaugin i el sintetisme de la seva pintura, aquests artistes -entre ells el Pierre Bonnard i l’Édouard Vuillard als quals al·ludeix el subtítol de la mostra- compartien una mateixa voluntat de renovació artística. El punt d’inflexió va ser un petit quadre de Paul Sérusier titulat El talismà (1888), que poques vegades surt del Museu d’Orsay de París i que ara es pot veure a Barcelona. Pintat sota l’orientació del mateix Gauguin, aquest paisatge compost per formes i colors simplificats, representava un punt de vista subjectiu de la realitat i es va convertir en la referència estètica dels nabís. Submergir-se en el fil narratiu de l’exposició és fer-ho també en el París bulliciós de la darrera dècada del segle XIX, una capital moderna i viva, plena de cafès, teatres i música. A través dels quadres exposats a La Pedrera també es copsen les dues tendències que van sorgir dins del mateix grup dels nabís: Sérusier, Maurice Denis, Paul-Élie Ranson i Jan Verkade van decantar-se per fer una anàlisis espiritual de l’art marcada per l’esoterisme mentre que Bonnard, Vuillard i Félix Vallotton van consagrar-se a temes més mundans i, fins i tot, quotidians com quan retrataven dones en les seves ocupacions diàries, des de cosir fins a tenir cura dels infants. Dins del cercle dels nabís, un grup que es va dissoldre cap al 1900, també hi havia el nord-català Arístides Maillol, del qual s’exhibeixen tres retrats femenins. El recorregut es tanca, precisament, amb l’escultura d’una figura “jove, pura, lluminosa i noble” del mateix Maillol que representa el seu anhelat esperit mediterrani.
