“Mira què em fan fer els de dalt!”. Així s’exclamava Josefa Tolrà, més coneguda com la Pepita de Cabrils, a compte dels seus dibuixos. Nascuda el 1880, Tolrà no va començar a crear fins a l’edat adulta. S’havien mort dos dels seus fills i el metge li va recomanar que dibuixés. El seu art —ella no ho hauria definit mai així— sorgia de la intuïció i de la introspecció. L’entreteniment domèstic de la seva època —cosir, brodar o fer ganxet— afavoria aquest estat de consciència activa. De fet, Tolrà va aprendre a dibuixar com si estigués brodant. Puntada a puntada. Dibuixava dia i nit de manera compulsiva allò que, segons ella, li xiuxiuejaven els àngels....
O suscríbete para leer sin límites
Com no havia d’admirar Joan Brossa els seus dibuixos i poemes? A més d’escriure, Tolrà també era mèdium. Deien que tenia la capacitat de veure l’aura de la gent i de curar-los amb imposició de mans. La seva història hauria pogut quedar segrestada a Cabrils com la d’una dona excèntrica. I això que va aconseguir algunes fites, com participar en una exposició col·lectiva a la Sala Gaspar de Barcelona el 1956, quan ja tenia 76 anys (va morir tres anys més tard). Per atzar, el nom de Tolrà es va creuar en el procés d’investigació de la historiadora de l’art Pilar Bonet mentre preparava la tesi doctoral. Bonet va tindre el bon ull d’estirar el fil i reconstruir una història fascinant que emparenta Tolrà amb altres dones visionàries com Hilma af Klint, Magde Gill, Hélène Smith, Madeleine Lebouc… Artistes fora de la norma que mai van trobar el seu lloc en un món ple de testosterona.
