La sèrie ‘Departament Amades’, fruit de la convocatòria d’“idees innovadores de sitcom”, hauria de ser un esdeveniment nacional
Si no fos perquè estem ocupats cagant-nos en la Renfe i no tinguéssim el president a l’hospital pres d’una estanya i màgica malura, Departament Amades hauria de ser un esdeveniment nacional. En comptes de mig amagat a la plataforma 3Cat, el tindríem al prime time de TV3, abans o després del telenotícies, i no hauríem d’estar parlant d’altra cosa. La realitat no és ben bé així. Però com que de la sèrie només se n’han fet sis capítols i n’hi ha vint més de pensats, és una comesa patriòtica pressionar perquè tingui continuïtat.
La Corpo fa alguna cosa bé? Doncs de vegades, encara que sembli estrafolari, sí. Departament Amades sorgeix d’una convocatòria que se’n va dir “idees innovadores de sitcom” i que ha donat altres fruits com La casa nostra, de Dani de la Orden, d’un interès molt menor. La particularitat d’aquesta crida era que, per primer cop, els creadors audiovisuals no havien de passar pel sedàs de les productores i s’hi podien presentar persones físiques/autònomes. Va ser l’oportunitat perquè l’entranyable parella mataroigualadina de guionistes formada per Júlia Cot i Jordi López Casanovas desenvolupessin un idea —diguem-ho, brillant— que corria per casa de feia temps, una mena de comèdia d’oficina centrada en el folklore i la mitologia de Catalunya.
