La sèrie de TV3 adopta els manaments de la ‘sitcom’, però no aconsegueix les rialles totes les vegades que ho intenta
TV3 ha estrenat a la plataforma 3Cat els 14 capítols de La Casa Nostra, una sèrie creada per Dani de la Orden, Oriol Capel i Eduard Sola amb guió d’aquests i d’Oriol Pérez, Dani Amor, Marta Libertad i Marta Buchaca. Adopta els manaments de la sitcom, un subgènere de comèdia que TV3 no feia des de 2009 (13 anys i un dia) i que té Plats Bruts com a títol mític de la història de l’emissora. Fa 26 anys que va estrenar-se el primer episodi i encara se l’enyora i és viva a la plataforma. Producte de les darreres maniobres -algú en podria dir rareses- de màrqueting de la Corporació, La Casa Nostra no es veurà, ara per ara, a la graella lineal de l’emissora, prescindint d’un probable èxit d’audiència que tant li convindria pels dies que TV3 presenta un trontollant prime time. Una tàctica segurament pensada per orientar cap al contingut en línia espectadors poc fets en aquesta mena de consum amb horaris totalment opcionals.
La Casa Nostra és obedient amb la retòrica de la sitcom. Les càmeres darrere la quarta paret, capítols curts, cameos, entrades i sortides de vodevil, uns diàlegs llampegants i sentint-se el riure, enllaunat o directe, d’espectadors escollits. En el cas que ens ocupa, unes desenes de persones contemplaven la gravació des d’unes tarimes col·locades davant del decorat. És un riure induït. Incomprensible. Moltes vegades s’escolta en una escena insípida sense que puguis endevinar què carai el motiva. És un recurs tronat que difícilment atia el somriure de l’espectador casolà. Més aviat és un soroll, una nosa estúpida.
