En català es poden trobar llibres de la diàspora, escrits en llengües estrangeres, però encara falten veus
Aquells que recorren a la ficció per entendre milor el caràcter d’un país que ocupa titulars es deuen haver adonat que és ben difícil llegir literatura iraniana contemporània en català.
Això és degut a factors diversos. Més enllà de la falta de traductors de persa i del fet que fins no fa gaire hi havia poc interès a traduir literatura de llengües no europees, els llibres que s’escriuen a l’Iran difícilment arriben a la resta del món.
Primer han de sortir de la ment de l’autor, un part complicat en un país on l’amenaça de la censura exacerba l’autocensura. I si l’autor supera aquesta primera barrera i dona a llum un text que respira, el Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica encara pot prohibir-ne la distribució després d’examinar les galerades que se li remeten, tot condemnant els llibres a enteranyinar-se a la impremta o a la distribuïdora.
Aleshores, el bloqueig diplomàtic i econòmic imposat a l’Iran genera entrebancs addicionals. L’Iran no és membre de la Convenció de Berna —acord que garanteix el reconeixement dels drets d’autor—, i això genera desconfiança a l’hora d’adquirir els drets de traducció d’una obra iraniana.
