Com ‘Orgia daliniana interrompent-se’, de l’artista Toni Molins, també és el nostre país
Vinc de l’hort. Mentida. De fet, visc a l’hort. Solsona és un hort fecund on les novetats solen néixer sota terra com els trumfos. L’altre dia, fa un mes i pico, sota un parell de ponts del camí de la Mare de la Font van aparèixer dues misterioses rajoles eròtiques. Molt eròtiques. Excessivament eròtiques. Una obra d’un mal gust exquisit feta amb un bon gust genuí. Més enllà del disseny, del r...
efrany i de la quantitat de titoles i vagines festives més recargolades que l’orella d’un boxejador, vaig pensar: “I això... qui ho ha fet?».
Explorant, vaig llegir que es tractava d’un artista anònim amb menys ego que un lampista. Això va despertar en mi un interès detectivesc per descobrir d’on naixia tanta genitalitat. Patint del mal d’aquesta època, el primer que vaig fer va ser escriure a les xarxes socials: “Algú en sap alguna cosa?”. Poques respostes; per altra banda, dinàmica general de les meves publicacions a les xarxes. Sols un missatge privat va entrar a la meva bústia: era del gran @etfelicitofill, que m’obria una via d’investigació explorada un temps enrere. Repeteixo: no parlo d’una primícia, sinó d’una obra que perdura en el temps perdent la frescor de la novetat, però mantenint el foc joliu de l’originalitat.
