L’argument narra els últims anys d’un ancià del 2194, i igual com passa amb els diàlegs de Plató, fa aquelles pessigolles dels textos en què la veu implícita de l’autor i les declaracions explícites dels protagonistes mantenen una tensió infinitament productiva
En el seu llibre sobre la Primera Guerra Mundial, l’historiador australià Christopher Clark intenta explicar la conducta absurda de tots els implicats titllant-los de somnàmbuls. Davant d’una pregunta tan impossible de respondre com el perquè d’aquella carnisseria, la metàfora funciona: el somnàmbul sembla inconscient, però no del tot; és capaç de moure’s i salvar els obstacles immediats, però no pot veure el conjunt ni el perill final cap al qual avança tragicòmicament. ...
La Primera Guerra Mundial va apareixent de manera engimàtica i suggeridora al llarg de L’altra hipòtesi, la nova novel·la de Ferran Sáez Mateu. L’argument narra els últims anys de la vida d’en Josep Duran, un ancià del 2194 la principal fita del qual va ser participar com a voluntari en el trasllat de la Gran Muralla Xinesa quatre-cents metres cap al sud, el gran esdeveniment històric que marca el futur no tan llunyà que Sáez ha imaginat per a la nostra espècie. Per pal·liar l’escepticisme, el protagonista ens diu que “alguns diuen que ni tan sols es va tractar d’una decisió, sinó d’una inèrcia”, i ho compara amb els joves francesos que a l’estiu del 1914 es dirigien a morir a les trinxeres, que “no les tenien totes, però continuaven avançant”. Sáez és un autor tan crític amb la humanitat que et fa veure que un humanista seriós ha de ser capaç de carregar molt de pes.
