La versió de Joan Ferrarons respecta el criteri de la més fiable edició fins avui, la de l’editorial Fischer, però hi afegeix, amb molt bon criteri, dos textos solts de l’autor
El procés va ser la segona novel·la escrita per Kafka, entre juliol de 1914 i final de 1915, un període especialment fructífer en la producció de l’autor de Praga. Va ser publicada a títol pòstum pel seu marmessor, Max Brod, a l’editorial Die Schmiede, Berlín, 1925; és a dir, molt poc després de la mort de Kafka, que l’havia deixat no solament inacabada —de fet és la que té un final més “tancat” si acceptem que la mort del protagonista, en una novel·la, sol significar la fi de les seves aventures o tribulacions—, sinó també deslligada. Brod va establir una ordenació dels capítols d’El procés com Jahvé li va donar a entendre —cosa que en matèria de filologia no sempre significa un consell fiable—, afegint-hi diversos passatges de l’obra de Kafka que posseïen una certa relació amb l’argument del llibre; aquesta distribució va ser acceptada durant molts anys. Tant la pèssima edició argentina (encara a Alianza editorial), com la de Cátedra, Madrid, van acceptar el criteri de Brod, potser perquè encara no n’hi havia d’altres, o no havien estat consultades.
