Intel·lectuals de l’entorn d’Agustí Bartra van tenir molt ressò entre poetes mexicans joves, però el llegat s’ha anat oblidant
Una anàlisi al llegat de l’exili català a Mèxic, amb aquest relat d’anada i un altra de tornada que podeu llegir en aquest enllaç. L’experiència de l’exili d’escriptors i intel·lectuals catalans republicans a Mèxic forma part de l’imaginari de molts autors, però quina empremta d’ells perdura? Des de Guadalajara i Barcelona, s’exploren els records i oblits que cal remeiar de l’obra d’autors com Ramon Xirau, Avel·lí Artís Gener, Ferran de Pol o Agustí Bartra.
El llibre Introducción a la història de la filosofía, publicat el 1964, segueix sent avui un dels manuals més llegits als batxillerats mexicans. Bona part del seu èxit té a veure amb el seu estil, net, senzill i carregat de metàfores. Cada època filosòfica està representada per onades, que creixen fins a trencar en escuma i perden força a mesura que s’escampen per la sorra. Per exemple, la Grècia clàssica arriba a la cresta màxima amb Plató, per després disgregar-se com l’escuma amb els estoics o els epicuris. Un assaig divulgatiu travessat per la poesia, aquesta era la marca personal de Ramon Xirau, un dels principals exponents de l’exili republicà català a Mèxic, i que alhora encarna el llegat d’aquell desembarcament intel·lectual. L’activitat cultural de molts d’ells va ser molt fèrtil: van escriure, van fer classe, van fundar revistes i editorials. Però tot aquell món s’ha anat evaporant amb el pas de les dècades, i on més present continuen les seves empremtes és a la universitat.
