Qui s’autodefineix com a “traficant d’idees”, acaba de publicar ‘El somni de la subversió’, un volum de memòries literàries sobre l’esclat cultural i artístic de la Barcelona dels setanta i vuitanta
A Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) li agrada definir-se com a “traficant d’idees”. Ha fet feina d’assagista, investigador cultural, crític d’art, comissari… però quan parles amb ell, l’etiqueta que li surt més natural és la de poeta i editor. Ha dedicat la vida a la frontissa entre les lletres i les arts i entre la institució i l’underground: durant la dictadura editava revistes d’avantguarda i militava en l’esquerra nacionalista catalana; amb la Transició es va convertir en una figura destacada del panorama cultural, arribant a dirigir el centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i el Centre d’Arts Santa Mònica, i actualment és president de la Fundació Joan Brossa. Amb setanta anys i un cert sentit de crepuscularitat i ganes de transmetre un llegat a les noves generacions, Altaió ha escrit El somni de la subversió (Galàxia Gutenberg), un volum de memòries literàries sobre l’esclat cultural i artístic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX.
Pregunta. Com es viu el pas de la contracultura i la clandestinitat a l’establiment de la democràcia i la participació en un sistema més o menys oficial?
