La virtut del llibre d’Adrià Santasusagna i Bernat Vilaró és la seva aposta per apropar-se a la crisi d’ERC des d’un angle humà
L’assossec de la Catalunya de Salvador Illa també ha tocat els aparadors de les llibreries. Després d’èpoques en què les cròniques polítiques pròpies del Procés monopolitzaven l’oferta i els rànquings de vendes, el gènere feia temps que estava en declivi, o bé per cansament del públic, o bé, segurament, per falta d’un tema electritzant. Però el desenllaç de la tragèdia interna per què ha passat Esquerra Republicana els últims anys ha proveït tots els elements necessaris per reactivar aquest interès, i els periodistes Adrià Santasusagna i Bernat Vilaró han sabut aprofitar-ho. L’Esquerda Republicana és una aposta per acostar-se a la ruptura del partit des d’un angle humà, i aquesta n’és potser la virtut més gran. El llibre asseu ERC al divan i comencen a brollar tots els monstres. Èdip campa per Calàbria, el carrer on la formació té la seu.
Forjats a la trinxera periodística dels anys convulsos del desafiament independentista, tant Santasusagna com Vilaró han estat testimonis de primera fila de la deriva del partit que Oriol Junqueras i Marta Rovira van recollir del terra el 2011 per portar-lo fins a la cota més alta de poder, fa menys d’un lustre, i que va veure l’abisme després de la ruptura del tàndem, l’any passat. També hi han tingut un accés privilegiat, per exemple tornant en el mateix cotxe que els exiliats a Suïssa, Rovira i Rubèn Wagensberg, l’estiu del 2024, gràcies a la seva relació personal. La barreja, segurament, els ha permès elevar la narració, més enllà d’un simple compendi de fets, per aterrar en el terreny dels sentiments personals dels implicats.
